i Anvers | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Anvers

Sumari de l’article

Nom català antic de la ciutat d’Antuèrpia, Nom neerlandès de la ciutat d’Antwerpen (nl)
Anvers
Dan (CC BY-SA 2.0)
Capital de la província d’Anvers, a Flandes (Bèlgica), situada al fons de l’estuari de l’Escalda.
Població: 
483.505 h
[est. 2010]

La geografia

Forma una autèntica conurbació amb Brussel·les, amb una complexa aglomeració de prop de 4 milions d’habitants entre els 40 km que separen les dues ciutats. El pla d’Anvers és radial, tallat per avingudes concèntriques. El nucli antic és comprès dins un recinte emmurallat del segle XVI, limitat actualment per bulevards que formen semicercle respecte al riu. La ciutat s’estén riu amunt, amb barris industrials al costat de l’Escalda, i barris residencials cap a l’est. Aigües avall, s’estén el port, un dels més importants del món, tant pel seu tràfic com per les seves instal·lacions. Grans rescloses, aixecades després de la Segona Guerra Mundial, hi permeten l’entrada de vaixells fins a 70.000 t, bé que la proximitat de la frontera holandesa impedeix la creació d’un avantport apte per a naus de tonatge superior (petroliers). L’existència d’una completa xarxa ferroviària li permet de fer cara a la competència del port de Rotterdam, que gaudeix de millors comunicacions fluvials.

La importància del port d’Anvers és donada també per la seva proximitat a les regions d’indústria pesant del nord- oest d’Europa. Actualment hom construeix un canal que escurçarà en 40 km la distància entre Anvers i el Rin, el qual engrandirà el seu hinterland, ja acrescut arran de l’obertura, l’any 1939, del canal Albert, que el comunica amb el riu Mosa i la Lorena. El port d’Anvers rep carbó d’Amèrica, petroli, minerals, maquinària, vehicles i productes alimentaris, mentre que ha disminuït molt el mercat de productes tropicals, a conseqüència de la descolonització del Congo, en el qual ocupava un dels primers llocs mundials. Exporta ferro i acer, productes químics, ciment, maquinària i productes manufacturats. El gran moviment portuari afavorí el naixement d’una indústria molt diversificada: productes alimentaris, indústria química (Phillips Petroleum, Bayer i BASF), de la fusta, fibres tèxtils, foneries de minerals no fèrrics (coure i radi, del qual és el primer mercat mundial), muntatge d’automòbils (General Motors), refineries de petroli, construccions metal·lúrgiques i navals. Cal destacar la indústria de la talla del diamant, monopoli compartit amb Amsterdam. És un dels principals mercats mundials d’ivori i de radi. Té universitat. Aeroport.

La història

Després de formar part del regne d’Austràsia i de l’imperi carolingi, Anvers fou arrasada al segle IX pels normands. Unida al Sacre Imperi Romanogermànic, el 1008 esdevingué el centre d’un marquesat dependent del ducat de Brabant i de l’Imperi. La ciutat, però, no adquirí relleu fins al segle XIV, que començà a monopolitzar el tràfic entre Anglaterra i l’Alemanya de l’oest. Incorporada el 1406 als dominis dels ducs de Borgonya i el 1477 a la casa d’Àustria, Anvers esdevingué rival de Bruges, la qual anà desplaçant a poc a poc. El 1460 fou creada la primera borsa internacional del comerç. Les seves dues fires anuals eren el lloc de cita del comerç de totes les nacions. Els teixits de llana anglesos hi eren comprats pels alemanys i reexpedits vers l’oest, el sud i el centre d’Alemanya. També els portuguesos hi aportaven productes colonials, atrets per la presència dels alemanys, productors o venedors de cotonades i objectes de coure, molt sol·licitats per les poblacions africanes. L’ús de mètodes bancaris més moderns (lletra de canvi) la convertiren en el primer centre financer d’Europa, freqüentat per comerciants i grans banquers, com els Fugger d’Augsburg. D’aquesta manera, Anvers eclipsà definitivament Bruges. S'hi traslladaren progressivament tots els consolats estrangers, entre altres el dels mercaders de la corona catalanoaragonesa l’any 1527. Al final del segle XVI, però, Anvers començà a declinar a causa del saqueig espanyol del 1576 i del cèlebre setge d’Alexandre Farnese del 1585, que paralitzà gairebé tot el comerç. D’altra banda, el tractat de Münster del 1648 acabà d’enfonsar Anvers, per tal com tancà la navegació de l’Escalda a favor d’Amsterdam. Presa pels francesos del 1792 al 1793 i del 1794 al 1814, Napoleó intentà de retornar-li la seva antiga prosperitat i convertir-la en port de guerra. El Congrés de Viena la inclogué als Països Baixos, i a mitjan segle XIX passà a Bèlgica. Anvers es refeu a poc a poc, i en esclatar la Primera Guerra Mundial era el tercer port entre els més importants del món. Fou ocupada pels alemanys del 1914 al 1918, i novament el 1940. Des del segle XV, Anvers assolí un desenvolupament artístic de veritable importància que es reflecteix a la catedral (1395-1520), de grans proporcions, i posteriorment enriquida amb obres de Rubens.

La prosperitat econòmica d’Anvers al segle XVI, que coincidia amb la decadència de Bruges, repercutí en la seva esplendor artística; en aquest període destaquen Metsys, Patinir, l’escola dels manieristes que porta el nom de la ciutat (manierisme) i, més tard, Aertsen i els Bruegel. La Casa de la Ciutat (1561-65), obra de Cornelis Floris, palesa l’italianisme propi de l’època, característica que després també hom troba, al segle XVII, tant en l’arquitectura (església de Sant Carles Borromeo, 1621) com en la pintura (Rubens, Van Dyck, Jordaens), el barroquisme dels quals s’adiu molt bé amb el catolicisme jesuític imperant a la ciutat. Posteriorment en minvà la importància fins que, al segle XX, el pintor expressionista Constant Permeke en revifà l’ambient.

Col·laboració: 
RAs / JCM / FFV
Llegir més...