i Joan Baptista Anyes | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Baptista Anyes

Forma llatinitzada deJohannes Baptista Agnesius
Forma llatinitzada deJohannes Baptista Agnesius
poètica poètica i teologia teol
Teòleg i poeta en llatí i en català, de família originària de Gènova.
València, 1480 — València, 1553

Format a la naixent Universitat de València. Estigué molt vinculat a la casa dels comtes d’Oliva —preceptor de l’hereu i predicador dels vassalls moriscs de la vall d’Aiora— i en general a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València. Compongué, tot i estar emparentat amb els caps dels agermanats, diverses Apologiae en vers i llargs comentaris en prosa en lloança del lloctinent i dels nobles valencians implicats en la guerra de les Germanies: escrites vers el 1521, no publicades fins el 1543, constitueixen una de les primeres relacions històriques d’aquesta convulsió social. Saludà l’arribada de Tomás de Villanueva a la seu valenciana amb una Elegia in mala nostra temporum (1544) en metre dactílic. Milità ideològicament en el camp antierasmista: Apologeticon panegyricon (1550), defensa aferrissada de sant Jeroni contra les acusacions d’Erasme. És autor, a més, d’una Egloga in nativitate Christi (1527), que havia estat representada davant el duc de Calàbria i, en català, d’una Vida, martiri i traslació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps sant Abdon i Senén (1542) i d’unes cobles a La vida del gloriós abat i màrtir sant Julià (1527), que denoten una influència de Roís de Corella. Les darreres quatre obres constitueixen una petita part de la seva obra més ambiciosa, continguda en un còdex, Panthalia, en vers i llargs escolis erudits, que pretén d’ésser una summa teològica sobre la Trinitat, la creació del món, la vida i passió de Jesucrist, els àngels, patriarques i profetes, els sants apòstols i màrtirs. El seu cognom figura en les obres llatines en la forma d'Agnesius, en les catalanes, d'Agnes.

Col·laboració: 
SGM / EDG
Llegir més...