La iniciativa partí d’un grup de científics dels EUA (entre ells, Lloyd V. Berkner i James A. Van Allen) i fou recollida pel Consell Internacional d’Unions Científiques que creà, la primavera del 1953, un comitè especial de l’Any Geofísic Internacional (més conegut per les seves inicials franceses, GSAGI). El programa d’acció se centrà en tres camps: estudi de la terra sòlida (geodèsia, gravimetria, sismologia), estudi de les aigües de la superfície terrestre i de la seva interacció amb l’energia solar (oceanografia, glaciologia, meteorologia), estudi de les relacions Terra-Sol i de la física de l’alta atmosfera (raigs còsmics, física ionosfèrica, aurores, geomagnetisme, activitat solar). Participaren a les tasques de l’AGI uns 40 000 científics i tècnics pertanyents a 66 països. El programa conduí a una enorme acumulació de dades, així com a progressos considerables en diversos camps: estructura de l’escorça terrestre, cartografia del sòcol rocós de l’Antàrtida, cartografia dels corrents marins i dels fons submarins, establiment d’una cartografia mundial diària del temps durant tot el període de l’AGI, exploració de l’espai, etc. Durant l’AGI fou posat en òrbita el primer satèl·lit artificial ( Sputnik I , 4 octubre 1957). En una reunió de treball a Moscou (juliol-agost del 1958), el GSAGI acordà de prolongar el programa un any més; aquesta prolongació rebé el nom de Cooperació Geofísica Internacional.