i Aós de Civís | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Aós de Civís

Nom antic d’Os de Civís, Nom antic d’Os d’Urgell, Nom antic d’Aós
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós , al peu del pic d’Aós (2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Població: 
150 h
[2009]

Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants. El Spill del 1519 en fa una bona descripció. Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha un vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu. L’església, al cap de la població, feia de castell (hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó). L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada; és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular. A migdia hi havia antigament un porxo, les pintures romàniques del qual són avui al Museu Diocesà d’Urgell. Hom celebra la festa major el 28 de juny, per Sant Pere.

Aós de Civís, dit també antigament Os d’Urgell, és el centre de la vall d’Aós , sector de la conca del riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixessarri. Aquesta conca, tot i que geogràficament és andorrana (l’única via de comunicació còmoda d’Aós és la carretera que, seguint el curs del riu, l’uneix a Sant Julià de Lòria), ha pertangut sempre políticament a l’Alt Urgell (amb el qual es comunica a través del coll de Conflent, de 2 150 m d’altitud, i pel coll de Laquell, a una altitud semblant). Prop del poble hi ha la construcció medieval del Colomer d’en Jovany, torre quadrada amb teulat de llicorella piramidal. Prop del pont de Bixessarri es trobava la farga d’Aós , que estigué en activitat fins al s. XIX.

Els castells d’Aós i de Civís antigament foren posseïts pels Caboet en feu de l’Església d’Urgell. Així, és documentat que Guillem Guitard de Caboet, pel seu testament del 1110, llegà els dits castells a l’Església d’Urgell, tot disposant que la seva filla Ermengarda els posseís en feu per aquella. El 1199 els béns i feus de la casa de Caboet s’integraren en els dominis dels vescomtat de Castellbò.

En el pariatge del 1278 entre el comte de Foix i vescomte de Castellbò i el bisbe d’Urgell s’encomana al comte i als seus descendents el castell d’Aós amb totes les seves pertinences. A la primeria del segle XVI (1519) els llocs de Civís i Aós s’integraven dins el quarter de Ciutat del vescomtat de Castellbò. Aós formava una batllia, que el dit any posseïa Galceran de Castellarnau pel vescomte. Mossèn Castellarnau (que era senyor de la bastida d’en Donat) hi tenia el seu lloctinent, elegit pels prohoms d’Aós. Tota la jurisdicció pertanyia al vescomtat. Els homes d’Aós i de Civís havien de fer guaites i obres al castell de Ciutat, i també host i cavalcada a requeriment del vescomte. Fins el 1970 havia format part de l’antic municipi de Civís, i avui és una entitat municipal descentralitzada.

Llegir més...