Autor de diverses obres de teologia, sobretot de cristologia. S'oposà tenaçment a l’arrianisme tot afirmant la divinitat de Crist. Havent donat per suposada la tricotomia antropològica (cos, ànima, esperit), ensenyà que en Crist aquest tercer element no existia, sinó que era substituït pel logos diví. Se'n seguia que en Crist no hi havia la natura humana completa. La seva doctrina cristològica fou condemnada explícitament per dos sínodes romans i, finalment, pel Concili de Constantinoble (381). Ell i els seus seguidors se separaren de l’Església.