Apollo

Nom que, seguit d’un nombre, hom donà a cada un dels vols del programa espacial nord-americà Apollo.

Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera. L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satel·litzar 126 tones. L' Apollo-5 (1967), que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves (hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo). L' Apollo-7 (1968) representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera col·locació en òrbita d’una càpsula espacial nord-americana amb tres astronautes. Fou el primer vol Apollo transmès per televisió, i acomplí una cita espacial amb un tram del coet Saturn V. L' Apollo-8 (1968) suposà la primera missió tripulada nord-americana de vol al voltant de la Lluna, entorn de la qual foren descrites 10 òrbites pel vehicle espacial. L' Apollo-9 (1969) representà una missió d’entrenament en òrbita terrestre que tingué per finalitat d’assajar el funcionament del mòdul lunar i la realització de les operacions de cita i de transbord dels astronautes d’un mòdul a l’altre. L' Apollo-10 (1969) fou un vol d’entrenament general en òrbita lunar, amb una simulació d’aterratge a la Lluna. El mòdul lunar s’acostà fins a un mínim de 15 186 m de la superfície del satèl·lit. L' Apollo-11 (1969) fou el vol que portà l’home a petjar per primera vegada el sòl lunar. S'inicià al Cap Kennedy, com a tots els altres, a les 15 h 32 min GMT del dia 16 de juliol. Els astronautes foren Neil A. Armstrong (comandant del vol i únic civil), Edwin E. Aldrin i Michael Collins. Ja en òrbita al voltant de la Lluna, Armstrong i Aldrin passaren al mòdul lunar, i Collins restà al mòdul de comandament. L’aterratge a la Lluna del mòdul lunar tingué lloc una estona després, a les 20 h 17 min 40 s GMT el dia 20. A les 02 h 56 min GMT del dia 21, Armstrong petjà el sòl lunar; Aldrin el seguí poc després. Foren col·locats, ultra una bandera dels EUA i una placa commemorativa, diversos aparells, i foren recollides mostres del sòl. Totes les operacions foren televisades a la Terra. En iniciar-se el retorn, la base portadora del motor de descens serví de plataforma de llançament del mòdul lunar, i restà a la Lluna. El mòdul lunar, verificada la cita amb el mòdul de comandament, fou abandonat. El mòdul de servei impulsà el de comandament devers la Terra, i abans d’arribar-hi, se'n separà. La durada total del viatge fou de prop de 9 dies. Cinc vols més aconseguiren allunar (l' Apollo-13 no reeixí per avaria d’un dels dipòsits d’oxigen). L' Apollo-15 , així com el 16 i el 17 , portaren un vehicle automòbil que permeté estendre l’abast de l’exploració i la recollida de força mostres minerals i rocoses. El programa acabà amb l' Apollo-18 (1975), que consistí en l’encontre amb un vehicle soviètic, Soiuz-19 , amb el qual s’acoblà. Tres vols Apollo constituiren les tres missions Skylab .