i Apocalipsi | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Apocalipsi

Representació de l’Apocalipsi en una miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà de la Seu d’Urgell
Bíblia bíbl
Escrit profètic de l’evangelista sant Joan, enviat en forma de carta a les esglésies de la província romana d’Àsia.

Segons la tradició dels segles II i III aquest Joan era apòstol, autor també del quart evangeli segons la mateixa tradició. Treta la salutació i la conclusió en forma de carta, l’opuscle es divideix en dues parts desiguals. La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia; la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que era a punt de començar. Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història. El sentit del llibre sembla impenetrable, però queda clar quan hom pren com a clau l’ús que feia de les imatges la tradició de les profecies apocalíptiques.

L’Apocalipsi en els arts plàstiques

El text de l’Apocalipsi fou una fecunda font d’inspiració per a les arts plàstiques, sobretot en la miniatura, la tapisseria i la iconografia religiosa en general. Entre les miniatures, el grup més important és format pels diversos exemplars del Comentari de l’Apocalipsi derivats del que escriví Beat, abat de Liébana (776) i conegut amb el nom de Beatus. Sobresurten el de la catedral de Girona, compost l’any 975, possiblement pel monjo Magius, amb intervenció de la pintora Eude, que el signà, el procedent de Poblet (avui a la Biblioteca Nacional de Madrid) i el de la catedral d’Urgell. Aquestes miniatures constituïren una de les fonts de la iconografia romànica dels segles XI i XII. Llur influència s’estengué per la península Ibèrica, Itàlia i Occitània, i subsistí en les bíblies historiades de París, en els apocalipsis anglesos (Trinity College, Oxford 1230), en la tapisseria de l’Apocalipsi d’Angers i en d’altres obres d’art medieval, així com també en la sèrie de gravats de Dürer (1498).

Col·laboració: 
GCa
Llegir més...