Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona. Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya (lerrouxistes), començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa (¡Rebeldes! i El Combate de Sabadell; Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga) o des de la tribuna pública. Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc. Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya . El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l’Ajuntament de Barcelona i participà en la proclamació de la República. Influït per Francesc Layret i per Companys, intervingué en la fundació de la Unió de Rabassaires, de la qual fou dirigent fins a la seva expulsió de l’organització el maig de 1936. Diputat a Corts per l’Esquerra Republicana de Catalunya i membre de les Constituents, participà, no massa destrament, en la discussió de la Llei de Bases de la Reforma Agrària (1932). Un any després publicà El problema agrari català, en defensa de les reivindicacions rabassaires. A part la seva col·laboració a la premsa política i agrària (La Humanitat, Terra lliure i Pamflet), li són conegudes les següents obres litèraries: El ocaso de las almas, drama estrenat a Sabadell; l’opereta El pirata i el drama en tres actes Terra nostra (el rebassaire), estrenat a Sabadell (1925). Fou membre de les lògies Adelante i Justicia, de la francmaçoneria de Barcelona. Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic. Hi treballà en diverses activitats comercials. Es dedicà, també, a la pintura artística i el 1959 en féu una remarcable exposició. Intervingué en els diversos grups catalanistes i fou membre actiu a l’Orfeó Català de Mèxic.