i Arres | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Arres

El poble d’Arres de Jos o de Baisch
© Fototeca.cat
Municipi de la Vall d’Aran.
Població: 
68 h
[2009]
Extensió: 
12 km2

Situació i presentació

El municipi d’Arres, d’11,57 km2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona. Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon.

Formà part del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres i Darres, i ja apareixen els dos nuclis d’Arres Sobiràs (Arres de Sus) i Arres Sotiràs (Arres de Jos).

L’àmbit territorial és estès dins els límits següents: a l’extrem de llevant, prop d’Es Horats de Margalida, segueix vers el SW per la carena fronterera amb Vilamòs, on s’alça la muntanya d’Uishèra (2 342 m), travessa la Garona sota Era Bordeta i continua limitant amb Vilamòs fins a Montagut (2 146 m), remuntant el curs del barranc d’Era Coma deth Calhau. El termenal pren direcció N passant pel pas d’Arres (2 114 m) i el tuc d’Arres (2 158 m). Torna a girar a llevant i passa per Era Trona (2 084 m). Es dirigeix vers l’E fins a la Borda de Troi (Bossost), agafa la direcció N tot seguint el curs de la Garona fins 0,5 km passat el pont d’Eth Pas deth Lop i es dirigeix vers el NE fins a Eth Calhau de Miei Bòsc. El termenal gira vers ponent una mica més al N, passa pel Bòsc Ombrèr e Pupelat, travessa la capçalera del barranc d’Es Melics i gira novament en direcció N, passant a ponent de les Bordes d’Es Plaus i la Mina Victòria, on pren la direcció de llevant fins a arribar a Es Horats de Margalida. Al terme hom destaca també el tuc de Creisheta, al sector NE.

El municipi comprèn el poble d’Arres, dividit en dos nuclis separats per poc més de 100 m, Arres de Jos, cap administratiu, i Arres de Sus. A l’esquerra de la Garona s’emplaça la caseria d’Era Bordeta, estesa en bona part al terme de Vilamòs.

L’eix principal de comunicacions és la carretera N-230, paral·lela a la Garona, de la qual surt, al terme de Viella, a l’alçada de la confluència amb el riu de Varradòs, un ramal vers Vilamòs i cap als dos nuclis d’Arres.

La població i l’economia

Vista del municipi des d’Arres de Sus
© Patrimonifunerari.cat
El procés demogràfic ha seguit la tònica dels pobles més enlairats i apartats de l’eix principal. En el primer cens de vers el 1292 no hi ha el nombre de focs (que figuren dins el terçó de Lairissa), però sí el d’hospitia o cases, que eren 40. El 1555 només hi havia 20 veïns, que el 1613 es mantenien amb el mateix nombre. Els 47 h del 1716 (amb 29 focs) havien augmentat a 113 h el 1787 i al segle següent prosseguí l’augment amb un màxim de població el 1860 de 331 h. Baixà ràpidament i el 1900 hom censava 101 h. La població es reféu en part (212 h el 1930), però després s’inicià un llarg procés de despoblament: 129 h el 1950, 117 h el 1960, 61 h el 1970 i 53 h el 1981. El cens del 1991 registrà un total de 50 h. A partir d’aquest moment la tendència canvià i es produí un lleuger increment durant el decenni de 1990 i els primers anys del segle XXI, així el 2001 hi havia 58 h i el 2005 s’arribà a 67 h.

A mitjan segle XIX, segons Madoz, es conreaven uns 500 jornals i es produïen patates, blat, ordi, llegums i hi havia bestiar boví, mular i llanar, i cabrum. El 1950 hi havia unes 180 ha conreades, amb el 76,8% de prats i la resta de terra campa (ordi, blat de moro, sègol i patates).

Al llarg de la dècada de 1990 es produí un notable augment, respecte els decennis anteriors, de les terres dedicades a les pastures (es quadriplicà el nombre d’hectàrees) i també s’incrementà, tot i que en menor grau, la superfície de terres llaurades, que es dediquen principalment al conreu de l’ordi, que substitueix al de la patata. Per contra, el terreny forestal davallà considerablement a favor de les pastures. L’activitat ramadera varià lleugerament respecte la dècada de 1980; durant els anys noranta, augmentà notablement el bestiar boví i porcí i va disminuir l’oví.

El territori d’Arres comprèn muntanyes d’utilitat pública. La de Montagut (al sector de l’esquerra de la Garona), comprèn la vall del barranc d’Era Barestà. La de Sasseuva, Pales e Paletes, és al sector de la dreta de la Garona i recorreguda en part pel barranc d’Arres. En aquesta muntanya els veïns de Bossost tenen mancomunitat de gaudi de pastius a la partida de Regodèr, i els veïns d’Arró, a la de Sassolans. ICONA, a la partida de Sasseuva e Taishoères, hi va establir una reserva natural d’experimentació.

A la muntanya de Sasseuva, al sector N pròxim a Bossost, hi havia un dels jaciments de blenda i plom més importants de la Vall, la Mina Victòria, jaciment que fou explotat en part per una companyia francesa. L’explotació minera havia tingut una gran importància durant els primers decennis del segle XX, la qual cosa representà un augment de població i frenà l’emigració, però la manca de rendibilitat féu tancar les mines.

Quant a serveis, el municipi disposa de diversos tipus d’allotjaments.

El poble d’Arres de Jos

El poble d’Arres de Jos o de Baish (37 h el 2005), actual seu del comú, es troba als vessants de la muntanya de Sasseuva, a 1.224 m d’altitud, en un terreny pla. A l’extrem de llevant del seu únic carrer hi ha la petita església romànica de Sant Fabian, d’una sola nau, abans coberta amb volta de canó i modernament amb un empostissat de fusta. Aquesta esglesieta conserva moltes característiques del romànic inicial i guarda relació amb la de Sant Miquèu de Vilamòs. Al mur occidental hi ha encastada una estela romana amb tres bustos humans en relleu.

Són tradicionals la festa major d’hivern, per Sant Sebastià (el 20 de gener), i la festa major d’agost, el dia 29. Hom celebra en comú amb Arres de Sus la festa de Sant Joan.

Altres indrets del terme

Arres de Sus (26 h el 2005) es troba a 1.300 m d’altitud, molt enlairat, damunt la riba dreta de la Garona, als vessants de la muntanya de Sasseuva. S'hi accedeix per una pista asfaltada provinent de Vilamòs i d’Arres de Jos que després continua per una pista forestal. L’antiga parròquia de Sant Joan, romànica, es troba dins una petita plaça dins el poble a la fi d’un carrer molt costerut. Obra del segle XII, d’una nau i amb la volta substituïda per un empostissat, es troba en molt mal estat. La façana de ponent, oposada a l’absis, té un campanaret d’espadanya.

Sant Joan d’Arres
Generalitat de Catalunya
L’església parroquial de Sant Joan es troba aïllada entre aquest nucli i el d’Arres de Jos i sembla que fou bastida en aquest indret a causa de la rivalitat entre els dos nuclis. Malgrat ser una obra del segle XVIII, a principis del segle XXI es trobava en molt mal estat (segons Madoz fou feta en 1816-17 i la torre tenia un rellotge), fins que fou rehabilitada per la Generalitat de Catalunya el 2017. La festa major se celebra per Sant Pere (29 de juny).

Col·laboració: 
FGS
Llegir més...