Jaume Aragall i Garriga

(Barcelona, 6 de juny de 1939)

Jaume Aragall i Garriga

© AVUI/J. LOSADA

Tenor.

Tenor líric, de grans facultats i especialitzat en el repertori italià. De veu brillant i amb un timbre esmaltat, és considerat un dels principals tenors operístics.

Heretà la sensibilitat pel cant a través de la seva família. De nen, fou petit cantor a l’escolania de Santa Maria del Mar i posteriorment inicià estudis de cant amb Jaume Francisco Puig. Tot i haver interpretat només alguns papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera. Poc després, i gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona, es traslladà a Milà, on prosseguí els seus estudis amb Vladimiro Badiali. Ha obtingut el premi “Giuseppe Verdi” de Busseto (1963). Un any després protagonitzà al Liceu una mítica Bohème de Puccini al costat de Virginia Zeani.

Des d’aleshores, inicià una brillant carrera que l’ha dut als teatres més importants del món: Brussel·les, Buenos Aires, Munic, Bolonya, Milà, Viena, París, Nova York, Verona o Londres, entre d’altres, compaginant les seves actuacions amb la realització de gravacions.

Des del 1994 és president del concurs de cant que duu el seu nom i que es convoca a Torroella de Montgrí. El 1993 li fou atorgada la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, i el 1997 rebé la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona. El 2008 rebé el Premi Internacional Terenci Moix. Ha enregistrat alguns discs dels gèneres lleuger i tradicional català

Bibliografia

  • Sudgen, David: Jaume Aragall en escena, Pagès editors, Lleida 2000