A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognom, almenys al principi, ni tampoc llurs fills; aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d’infant d’Aragó o d’un altre títol atorgat pel rei, com, per exemple, el de comte d’Urgell o el de comte de Prades.
Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d’Aragó. La de Mallorca, formada pel rei Jaume II de Mallorca, la d’Híxar, per Pere, baró d’Híxar, la de Xèrica, per Pere, baró d’Ayerbe, i la de Castre, per Ferran, baró de Castre, tots fills de Jaume I. La d’Empúries, formada pel comte Ramon Berenguer I, i les de Prades, Gandia i Villena, pel comte Pere I, fill de Jaume II, la d’Urgell, pel comte Jaume I, fill d’Alfons III, la de Sicília, pel rei Frederic II de Sicília, fill de Pere II. La de Sogorb, per l’infant Enric, senyor de Sogorb, fill de Ferran I. La de Nàpols, pel rei Ferran I de Nàpols, fill d’Alfons IV: La de Montalto, per Ferran, duc de Montalto, fill del rei Ferran I de Nàpols. La de Vilafermosa, per Alfons, duc de Vilafermosa, fill de Joan II. La d’Argavieso-Ballobar, per Alfons, arquebisbe de Saragossa, fill de Ferran II.
Excepte per a les línies de Nàpols, Sogorb, Montalto, Vilafermosa i Argavieso-Ballobar, tots els membres de les altres són tractats convencionalment sota el nom de llurs respectives línies.
Famílies sortides de Ferran I de Catalunya-Aragó que utilitzaren el cognom d’Aragó