i Aragó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Aragó

història hist
Forma simplificada, originada al s XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del s XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa ( regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó ).

Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials (Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya; Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça; Regne de València; Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya) amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques. Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant: consell o consell suprem d’Aragó; vicecanceller i tresorer general d’Aragó (o del consell d’Aragó ); inquisidor general d’Aragó (o de la corona d’Aragó ); almirall, conestable i gran senescal d’Aragó ; en canvi, lloctinent general, procurador general i governador general de la corona d’Aragó i no simplement d' Aragó , perquè en aquests casos és possible la confusió amb càrrecs similars limitats al Regne d’Aragó. El nom ha estat donat igualment (i sovint encara resta vigent) a les circumscripcions o províncies de molts ordes religiosos que comprenen, aproximadament, els mateixos territoris. El nom fou utilitzat, paral·lelament, per a designar la dinastia o Casal de Barcelona ( casa o casal d’Aragó ) i, en general, els reis de Catalunya-Aragó ( rei d’Aragó, reina d’Aragó ) i llurs familiars ( infant d’Aragó, primogènit d’Aragó ), tant els de la casa de Barcelona com els de la casa de Trastàmara.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...