i Alfons d’Aragó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alfons d’Aragó

història hist
Primer duc de Vilafermosa (1464), comte de Ribagorça (Alfons VI: 1469-85), mestre de Calatrava (1443-54).
?, 1415 — Linares, 1485

Fill bastard de Joan II de Catalunya-Aragó i de Leonor de Escobar, dirigí l’expedició enviada pel seu oncle Alfons IV de Catalunya-Aragó contra Conca (1449). Intervingué en les lluites a Navarra entre Carles, príncep de Viana, i el seu pare; fou un dels capitans vencedors a la batalla d’Aybar (1451). El 1461 inicià una ofensiva que posà fi a la intervenció d’Enric IV de Castella; els capitans castellans foren derrotats a Abarzuza. Durant la guerra civil catalana contribuí a la victòria reialista de Rubinat (1462); assistí eficaçment Joan II als setges de Lleida (1464) i de Cervera (1465). Acompanyà l’expedició del seu germanastre Ferran en auxili de Girona (1467). El 1468, derrotà l’host del comte Ferry de Vaudemont que avançava vers Sant Joan de les Abadesses. Participà en la victoriosa campanya reialista del Vallès. Acabada la guerra, acompanyà Joan II en l’expedició que recobrà Perpinyà (1473). Dos anys després, sufocà l’alçament remença de Corçà. Es distingí també en la guerra de Granada; seguint els reis de Castella emmalaltí i morí a Linares. S'havia casat amb Leonor de Soto.

Col·laboració: 
NCJ
Llegir més...