i Francesc Aragó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Aragó

Francesc d’Aragó
© Fototeca.cat
història de la ciència hist ciènc
Científic.
Estagell, Rosselló, 26 de febrer de 1786 — París, 2 d’octubre de 1853

Encara no acabats els estudis, de primer a Perpinyà i després a l’École Politechnique de París, hom l’agregà al Bureau des Longitudes i el nomenà secretari de l’observatori de la capital francesa. Biot i ell obtingueren l’encàrrec de prosseguir el mesurament de l’arc del meridià de París, interromput per la mort de l’astrònom Méchain a Castelló de la Plana. Del 1806 al 1808, amb la col·laboració dels erudits del país, recorregué el País Valencià. La intervenció napoleònica el sorprengué al Puig de Galatzó (Mallorca), on residia. Per tal com era agent del govern francès i duia a terme, a més, una activitat que semblava sospitosa en aquelles circumstàncies, fou perseguit pel poble; per evitar-li mals més grans, la Junta de Mallorca l’empresonà al castell de Bellver i li facilità la fuga dos mesos més tard. Es traslladà aleshores a Cabrera i Alger. Peripècies diverses encara el portaren a Palamós i a Roses. La seva llengua catalana el salvà més d’una vegada de situacions compromeses. De retorn a París fou elegit acadèmic quan tot just tenia 23 anys; fou professor d’anàlisi matemàtica i de geodèsia a l’École Politechnique; posteriorment (1830) fou nomenat director de l’observatori de París i secretari perpetu de l’Académie des Sciences. Fou remarcable la seva activitat d’investigació en astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia. Descobrí els fenòmens de polarització rotatòria en els cristalls de quars, i els de la polarització cromàtica; explicà el centelleig dels estels segons el principi de les interferències; determinà exactament el diàmetre dels planetes neutralitzant l’efecte de la irradiació; descobrí la cromosfera solar i la polarització de la llum difosa per la Lluna; detectà l’anomenat punt d’Aragó , un dels tres punts de la vertical que passa pel Sol per als quals la radiació difosa celeste té polarització nul·la i que roman generalment uns 20° pel damunt de l’antisol ( principi de Babinet , llei de Brewster ); descobrí la imantació del ferro per un corrent elèctric i el fenomen que anomenà magnetisme de rotació, explicat posteriorment per Foucault; féu estudis sobre fotometria i sobre la velocitat del so. Contribuí decisivament al reconeixement de l’invent de Niepce i Daguerre en informar favorablement davant la cambra de diputats i davant l’Académie des Sciences (1839). Publicà la primera obra de vulgarització realment científica de l’astronomia de la seva època: Astronomie Populaire (1846). En total produí més de cinc-cents treballs, inclosos en els setze volums pòstums de les Oeuvres Complètes , publicades a partir del 1854. No abdicà mai les seves conviccions polítiques liberals, que el feren sortir diputat el 1830 i líder del grup d’extrema esquerra, amb un programa de reforma social. Fou president del consell general del Sena, membre del Govern Revolucionari Provisional el 1848 i ministre de l’interior i de marina de la Segona República. Es retirà a la vida privada a causa del triomf de l’autoritarisme. Hi ha una traducció catalana de la seva Història de la meva joventut (1937).

Col·laboració: 
EMR
Llegir més...