Lluís d’Aragó

(Nàpols, 1474 — Roma, 1519)

Cardenal.

Primogènit d’Enric d’Aragó, marquès de Gerace i de Polixena de Centelles. A la mort del pare (1478) heretà el marquesat i el càrrec de protonotari del regne. El 1492, es casà amb una neboda del papa Innocenci VIII, Battistina Usodimare Cibo (1492). Dos anys després seguí la carrera eclesiàstica, a la qual era destinat pel tractat entre Alexandre VI i el nou rei de Nàpols Alfons II. Fou protonotari apostòlic i elevat a cardenal-diaca (1496). El 1499, arran de la conquesta francesa de Milà, Frederic I de Nàpols l’envià, juntament amb la reina Joana, vídua de Ferran I, a demanar ajuda a Ferran II de Catalunya-Aragó; assabentat dels tractes entre Ferran II i Lluís XII, es reuní a París amb Frederic, el rei destronat de Nàpols, fins el 1503, que anà a Roma per al conclave que havia d’elegir el successor d’Alexandre VI, on mantingué la posició anticatalana. El 1517 féu un viatge per Europa, del qual escriví un relat interessant per conèixer els costums del principi del s XVI. Portà una vida brillant i protegí els humanistes, com Pietro Martire di Anghièra.