i Ferran d’Aragó i de Borja | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ferran d’Aragó i de Borja

Història
història hist
Comte de Ribagorça (Joan Alfons I: 1565-73) i duc de Vilafermosa, fill de Martí d’Aragó i de Lluïsa de Borja, anomenada la Santa Duquessa .
Pedrola, Aragó, 1546 — Miranda de Ebro, Castella, 1592

Es doctorà en teologia a Salamanca i fou prior de Casserres, monestir del qual féu donació el 1573 al col·legi de Cordelles de Barcelona. Heretà el comtat de Ribagorça per la mort del seu pare (1581) i del seu germà Joan Alfons (1573); ben aviat hagué de fer front a la revolta dels seus vassalls ribagorçans, als quals derrotà, el 1587, amb la presa de Benavarri, on prengué i féu degollar el capitost Joan d’Àger. Ajudats, però, els revoltats per bandolers catalans i pel comte de Chinchón, tresorer general del consell d’Aragó i enemic de la casa de Vilafermosa, es veié forçat a renunciar a favor de la corona al comtat de Ribagorça (1591). Acusat de complicitat en les alteracions provocades a Aragó pel secretari de Felip II, Antonio Pérez, fou fet presoner (1591), portat al castell de Burgos i a Miranda de Ebro, on morí. Escriví unes Memorias de los acontecimientos e inquietudes del condado de Ribagorza, per a la redacció de les quals aprofità la relació que en féu Francesc de Gilabert, una Noticia histórica de la descendencia de los condes de Ribagorza desde los años 813 i una Relación sobre la forma com el comte de Ribagorça havia de retre homenatge al rei o al lloctinent.

Col·laboració: 
EDG
Llegir més...