i riu d’Aravó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

riu d’Aravó

riu de Querol, riu Aravó
Riu Aravó al seu pas al MN de Porta
© Fototeca.cat
Riu de la Cerdanya, emissari de l’estany de Lanós.

El seu curs més alt, que pren també el nom de riu de Fontviva, es dirigeix vers el sud-oest fins al poble de Portè, sota el coll de Pimorent, des d’on, canviant de direcció, es dirigeix vers el sud-est, seguint la vall de Querol. Entra a la Baixa Cerdanya al molí de la Vinyola i, després de passar a ponent de Puigcerdà, a l’indret del pont d’Aravó (que comunica la vila amb el llogaret de Sant Martí d’Aravó), i de deixar a la dreta Ventajola i Talltorta, desemboca al Segre, per la dreta, vora el pont de Soler, després de travessar el complex morènic més important del vessant meridional dels Pirineus. Aquest riu, que té uns 30 km de recorregut, alimenta diverses séquies: la séquia de Puigcerdà, que té la seva presa entre Quers i Cortvassill, a l’Alta Cerdanya, la qual alimenta l’estany de Puigcerdà; la séquia de Cerdanya, que té la presa al molí de la Vinyola i rega la plana cerdana a la dreta del riu d’Aravó i del Segre, fins a All; i la séquia que ha donat força a les velles fàbriques tèxtils de Puigcerdà, la qual té la presa prop de Saneja.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...