i jutjat d’Arborea | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

jutjat d’Arborea

Un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya al segle XI; suprimit al començament del segle XV.

En decaure els altres tres jutjats sards (extingits al segle XII), el d’Arborea n'ocupà molts districtes. El primer jutge privatiu d’Arborea documentat és Marià I de Zori (1060-70). L’any 1070 Orzoccorre I traslladà la capital de Tarra a Oristany. Barisó I es casà (1157), en segones núpcies, amb Agalbursa de Cervera, la qual introduí en la successió dels jutges d’Arborea el seu nebot, Hug I d’Arborea, i entronitzà així en el jutjat la casa catalana de Cervera. Pel compromís d’Oristany (1192) foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Hug I i Pere I, fill del primer matrimoni de Barisó. Pere II, fill d’Hug I i de Preciosa de Làcon, aparegué ja com a jutge únic d’Arborea. Després de l’ocupació del jutjat (1253-64) per Guillem, comte de Capraia, succeí el fill de Pere II, Marià II (mort el 1295), que sol·licità l’aliança de Pere II de Catalunya-Aragó. El seu besnet Hug II (1321-36) capitanejà el partit de Sardenya, favorable a Jaume II de Catalunya-Aragó, que havia rebut la investidura de l’illa el 1297, i col·laborà asb l’infant Alfons, conqueridor de Sardenya (1323-24). El succeïren els seus fills Pere III (1336-45) i Marià IV d’Arborea. Amb el fill d’aquest, Hug III d’Arborea (mort el 1383), s’extingí la dinastia dels Cervera i fou proclamada la república. Però aleshores intervingué Elionor, germana d’Hug III, casada amb Brancaleó Dòria, que assumí el govern i feu reconèixer la successió dels seus fills Frederic I i Marià V d’Arborea. A la mort d’aquest (1407) fou elegit jutge Guillem III (el vescomte Guillem II de Narbona), besnet de Marià IV, que s’uní a l’oposició sarda contra el domini català i que fou derrotat per Martí I de Sicília, en la batalla de Sanluri (1409). Mort Martí, retornà a Sardenya, ocupà Sàsser i una gran part del Logudor, i es titulà jutge d’Arborea. Li disputà el títol Lleonard Cubello, besnet d’Hug II, revoltat contra la dominació catalana; assetjat a Oristany per les forces de Pere de Torrelles, fou obligat a pactar: renuncià al jutjat d’Arborea, que fou suprimit, i rebé els títols de marquès d’Oristany, que comprenia la major part de les terres del jutjat, i de comte de Goceà (1410). Els drets dels vescomtes de Narbona al jutjat d’Arborea foren comprats per Alfons IV de Catalunya-Aragó, el 1420, per 100 000 florins.

Col·laboració: 
NCJ
Llegir més...