La capital és Trípoli (21.337 h [1981]). Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida. Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia. Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota. Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques. El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital. Passada l’hegemonia macedònia, entrà a la Lliga Aquea. El 146 aC passà al domini de Roma i, més tard, a l’imperi grec. Conquerida pels llatins (1204), l’Arcàdia passà a formar part del principat d’Acaia, fins que els bizantins l’annexaren al despotat de Mistra (1320). Esdevingué possessió turca des del 1458 fins al 1822, que passà a formar part del regne de Grècia. La regió rebé les lloances dels poetes clàssics (Teòcrit, Virgili, etc) i, mitificada com a lloc habitat per pastors que menaven una vida de placidesa i serenitat, passà a la literatura i a l’art europeus a partir del Renaixement; constituí així el lloc d’acció per excel·lència de les novel·les pastorals i serví de títol a algunes d’elles l’Arcàdia de Iacopo Sannazzaro, la de Philip Sidney (1590), la de Lope de Vega (1598), etc.