i Jaume Josep Ardèvol i Cabrer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Josep Ardèvol i Cabrer

Jaume Ardèvol i Cabrer
© Fototeca.cat
història de la medicina hist med
Metge i científic.
la Vilella Alta, Priorat, 1775 — Barcelona, Barcelonès, 1835

Estudià humanitats i filosofia a Tarragona. Inicià estudis de dret i medicina a Cervera i Osca, que hagué de suspendre a causa de l’anomenada Guerra del Francès; també féu estudis de geologia i mineralogia. L’any 1800 es doctorà a Montpeller. Treballà per millorar els alambins de destil·lació d’alcohols i introduí al Camp de Tarragona el clor per al blanqueig de fibres i teixits vegetals. El 1804 s’establí a Reus, on exercí la medicina, participà en l’estudi sanitari del port de Salou i es casà. A partir del 1805 propagà, en aquesta mateixa comarca, el conreu de la patata. Durant la guerra, amb el grau de capità, armà una companyia de cinc-cents homes i també exercí de metge. El 1813 fundà i dirigí el primer diari de Reus (Periódico Político y Mercantil de Villa de Reus), que el primer periòdic polític de Catalunya, més tard anomenat El Eco. Fervent liberal i constitucionalista, el 1814, fou processat i empresonat. Fou constructor d’una màquina elevadora d’aigua, dita hidròpata (1818), que assajà amb èxit a Salou el 1819. Col·laborà també en periòdics barcelonins com El Vapor i El Catalán. Fou secretari de la Diputació Provincial de Tarragona (1822). El 1823 s’exilià a Gibraltar, d’on passà a Cuba i als EUA. En aquest darrer país estudià hidràulica i sistemes de regadiu i es dedicà també a la navegació i les comunicacions. A Cuba, on també fou empresonat, s’interessà per la botànica i deixà escrits sobre llavors, algunes de les quals trameté al Jardí Botànic de Barcelona per ampliar-ne la co·lecció d’espècies. Més tard residí a Orà, Gibraltar (1828), a Portugal i París, on exercí la medicina fins el 1833. Amnistiat, retornà a Catalunya. La Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia el comissionà per estudiar l’epidèmia de còlera morbo que afectava les zones de la vora de l’Ebre. Està considerat un dels precursors de l’estadística científica a Catalunya, en aquest sentit cal esmentar la seva obra Ensayo sobre la topografía y estadística de la villa de Reus (1820). Té altres obres científiques com la tesi Dissertion économic-chimic-médicale sur la vigne, le vin, et quelques autres de ses produits appliqués a la médicine et aux arts (1818) i Resumen que manifiesta el estado del vecindario, agricultura, industria y comercio interior y exterior de la villa de Reus, en Cataluña (1821). És autor, a més, d’un estudi sobre la febre groga, publicat a París el 1833.

Col·laboració: 
JEV / JCo
Llegir més...