Fill de camperols, ingressà al seminari de la Seu d’Urgell, però en sortí sense acabar els estudis i emigrà a França. Retornà el 1932 i s’establí a Balaguer, on creà una secció del Partit Comunista de Catalunya, mentre es guanyava la vida com a pintor de parets. Passà posteriorment a Barcelona i fou un dels impulsors de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936); ocupà càrrecs directius del nou partit i del seu òrgan, el diari Treball . Actiu col·laborador, durant el seu exili a França i Cuba a partir del 1939, de la premsa catalana d’Amèrica i Europa, el 1961 fou el primer director de la revista teòrica del PSUC, Horitzons (des del 1962, Nous Horitzons ), de la qual tornà a ésser responsable en l’etapa 1972-76, després d’uns anys d’estada a les presons franquistes (1962-71). Diputat per Lleida a les Corts (1977) i al Parlament de Catalunya (1980-84), al gener del 1981 fou elegit president del PSUC, arran de la derrota de les tesis eurocomunistes. Ferm defensor de la línia prosoviètica —contrària a la política oficial del PCE—, el mateix any fou destituït de la presidència (juliol) i expulsat del partit (desembre), acusat de fraccionalisme. Un cop consumada la ruptura interna del Partit Socialista Unificat de Catalunya , a l’abril del 1982 esdevingué president del nou nat Partit dels Comunistes de Catalunya .
Pere Ardiaca
© Fototeca.cat
Polític.