i Ardó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ardó

Nom amb el qual també és conegutArdabast
Nom amb el qual també és conegutArdabast
història hist
Rei visigot, successor d’Àkhila II en els territoris regits per aquest fins el 713.
?, segle VIII — ?, segle VIII

Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne. Després de la defecció d’Àkhila, i continuant l’acció diplomàtica que l’ocasionà, ‘Abd al-'Azīz, fill de Mūsā, el 5 d’abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l’extrem meridional dels dominis d’aquell. Retuda Mèrdia, Mūsā i Tāriq, vers l’agost del mateix any, ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d’Àkhila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més ençà. Fou el valí al-Ḥurr qui, en 717-718, mig combatent mig negociant, ocupà la resta del País Valencià i d’Aragó i la major part de Catalunya, on Tarragona i potser Empúries foren destruïdes a causa de llur resistència. Ardó i els seus es retiraren llavors a la Septimània i convertiren en frontera els Pirineus i la línia de la Muga, amb Roses com a pern oriental del sistema defensiu. El successor d’al-Ḥurr fou al-Samh, el qual el 720 ensorrà aquesta línia defensiva i ocupà el Rosselló i Narbona, on potser Ardó trobà la mort en combat. La liquidació de la resta del domini visigòtic tingué lloc cinc anys més tard amb l’ocupació de Carcassona i, a continuació, la de tot el territori fins a Nimes.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...