i José María de Areilza y Martínez de Rodas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

José María de Areilza y Martínez de Rodas

ciències polítiques polít
Polític basc, comte consort de Mutriku.
Portugalete, Biscaia, 1909 — Pozuelo de Alarcón, Madrid, 22 de febrer de 1998

Milità al bàndol franquista durant la guerra civil, fou alcalde de Bilbao (1937-38) i, amb Fernando M. Castiella, sintetitzà les ambicions imperials del règim en l’obra Reivindicaciones españolas (1941). Ambaixador en diverses capitals (1947-64), dirigí més tard (1966-69) el secretariat polític de Joan de Borbó i evolucionà cap a postures monarquicoliberals i europeistes. Fugaç ministre d’afers estrangers (1975-76), fou allunyat del poder per A.Suárez i fundà, successivament, el Partido Popular (1977) i Acción Ciudadana Liberal (1978), que s’integrà en la Coalición Democrática. El 1982 ingressà a Unión de Centro Democrático. Diputat a corts des del 1979, el 1981 fou elegit president del Consell d’Europa, càrrec que renuncià el 1983 per l’ensulsiada electoral d’UCD, que el privà de l’escó europeu. És autor de Cuadernos de la transición (1983), Crónica de la libertad 1975-85 (1985) i A lo largo del siglo 1909-91 (1992), entre altres. El 1987 ingressà a la Real Academia Española de la Lengua.

Col·laboració: 
JBCC
Llegir més...