i Concepción Arenal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Concepción Arenal

Concepción Arenal segons un gravat contemprani
© Fototeca.cat
pedagogia pedag, sociologia sociol i literatura lit
Sociòloga, pedagoga i assagista gallega.
Ferrol, 31 de gener de 1820 — Vigo, 4 de febrer de 1893

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social. Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres. Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes (Santander), aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts: La Beneficencia, la Filantropía y la Caridad i el Manual del Visitador del Pobre , que assoliren un èxit immediat. De retorn a Galícia, desenvolupà una intensa activitat en la publicació d’assaigs sobre temes sociològics i en l’organització d’obres d’assistència social. Ja coneguda i admirada internacionalment, l’any 1864 el govern espanyol creà per a ella el càrrec de visitadora general de prisiones de mujeres , càrrec que, amb algunes vicissituds, exercí durant el regnat d’Amadeu de Savoia i la Primera República Espanyola. Per bé que a les seves obres (més de vint llibres i diversos centenars d’articles) tractà del paper de la dona en la societat ( La mujer del porvenir, La condición de la mujer en España ), de problemes educatius intentant de desvetllar l’interès de la gent per l’educació del poble ( La instrucción del pueblo ), d’organització social ( Cartas a un obrero, Cartas a un señor ) i dret internacional ( Ensayo sobre el derecho de gentes ), la seva producció més important es troba en els nombrosos i coneguts estudis de ciència penal, on és palès l’estudi directe de la realitat, amb una visió sociològica i antropològica, i un pregon respecte per la dignitat de qualsevol home, baldament sigui delinqüent. Així, cal destacar Las colonias penales de Australia y la pena de deportación ; la fundació de la revista La voz de la caridad , dedicada als estudis penitenciaris; El derecho de gracia ante la justícia; El delito colectivo , etc.

Col·laboració: 
ELa
Llegir més...