Arenós

Armes dels Arenós

Llinatge del País Valencià l’estirp del qual fou Eiximèn Peres d’Arenós, a qui Jaume I de Catalunya-Aragó concedí, el 1242, la baronia d’Arenós.

Els Tarassona, d’origen aragonès, apareixen a la primera meitat del segle XII a Tolosa de Llenguadoc amb d’altres cognoms aragonesos, com els Jaca o els Tudela, tots els quals pertanyien, sens dubte, al grup que partí amb els occitans quan aquests, després d’ajudar a la conquesta de la vall de l’Ebre, se’n tornaren al seu país. La nissaga d’Eiximèn Peres d’Arenós tingué una marcada influència política. Els fills d’Eiximèn Peres d’Arenós, Blai Eiximenis d’Arenós i Eiximèn d’Arenós acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia. Eiximèn Peres d’Arenós, fill segon d’Eiximèn, fou conseller reial, es distingí en les campanyes de Múrcia (1296) i d’Almeria (1309), i en aquesta darrera morí. Potser fou germà d’aquest, Ferran Eiximenis d’Arenós, un dels principals cabdills de l’expedició de Roger de Flor amb els almogàvers a Orient. Un altre Eiximèn Peres d’Arenós figura com a camarlenc privat del rei Joan I i fou governador a Sardenya el 1387. Un senyor d’Arenós, Gonçal Eiximenis d’Arenós, havia intervingut el 1326 en l’ocupació catalana de Sardenya i lluitat per la independència de l’illa enfront de Pisa; aquest intervingué més tard, igual com Gonçal Dies d’Arenós, també senyor d’Arenós, en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual, en recompensa, els armà cavallers. El mateix any, ambdós prengueren part en la campanya del Rosselló com a membres del consell reial i lluitaren després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. Gonçal Dies d’Arenós morí el 1347 lluitant contra els unionistes a la batalla de Bétera. La seva filla Violant d’Arenós i Cornell aportà la baronia d’Arenós al seu marit Alfons d’Aragó, duc de Gandia.