i Ferran Eiximenis d’Arenós | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ferran Eiximenis d’Arenós

història hist
Un dels caps de l’expedició de Roger de Flor amb els almogàvers a Orient.
?, segle XIII — ?, segle XIV

Abandonà la companyia a causa de dissensions amb el cap durant l’hivern de 1303-04 i passà al servei del duc d’Atenes. S'hi reincorporà a la primeria del 1306, acudint amb una galera i uns 80 catalans i aragonesos en ajuda de les forces establertes a Gal·lípoli. S'emparà del castell de Màditos i s’hi establí. En sorgir desavinences entre Berenguer d’Entença i Bernat de Rocafort, prengué el partit del primer; reconegué l’autoritat de l’infant Ferran. Durant el xoc a dues jornades de Kabāla, que costà la vida a Berenguer d’Entença, cercà refugi, amb alguns dels seus homes, en un castell de l’emperador de Bizanci (1307). Passà a Constantinoble, on li fou concedida la dignitat de megaduc; es casà amb Teodora, princesa de la família imperial.

Col·laboració: 
NCJ
Llegir més...