La costa, a part un petit sector de la façana marítima de l’Albera és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses. La platja d’Argelers, que havia estat la base d’una modesta activitat pesquera, s’ha vist transformada pel turisme, que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants: la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa. La platja és interrompuda pels graus o embocadures de les rieres (el grau de la Maçana, entre el Racó i la Platja d’Argelers, i el grau de la Ribereta, prop de la desembocadura del Tec), però els antics aiguamolls han estat dessecats. Al sud del terme hi ha una zona boscada on és característica l’alzina surera, base d’una indústria tapera. La vinya s’estén per la part més plana del terme i és la base de l’economia. També té importància el conreu d’arbres fruiters i els productes d’horta que es troben al llarg dels cursos d’aigua i de l’agulla Cabdal, que pren l’aigua del Tec. Al peu de l’Albera hi ha una petita extensió d’oliverar. La població, que havia augmentat fins al final del s. XIX (3.413 h el 1891), baixà al començament del s. XX (2.837 h el 1911) i a partir d’aleshores s’ha mantingut relativament estable fins que, des dels anys seixanta, ha recuperat la pèrdua anterior.
La vila (5.070 h agl [1982]; 10 m alt) cap de cantó, situada a 2 km del mar era vila reial i tigué vot a corts mentre formà part de la corona catalanoaragonesa. L’església parroquial, d’una sola nau, fou construïda al s. XIV; conserva un retaule gòtic del s. XV. A la part més plana del terme hi ha la torre o castell romànic de Pujol- i el llogaret de Tatzó d’Avall. Dins el sector muntanyós es troben l’antic terme de Torreneules-, i l’antic monestir de Vallbona, actualment masies, i, al límit amb el terme de Sureda, l’antiga torre de la Maçana-o de Perabona. També es troben dins aquest sector l’església romànica de Sant Llorenç del Mont, el llogaret i antic terme de la Pava i el santuari de Vida-, en part preromànic. Hi ha restes d’una necròpoli hallstàttica a la Pava, una cista megalítica a la Cova de l’Alarb, del mas d’en Jordi, i un dolmen i una cista trapezoidal als collets de Cotlliure. Al febrer del 1939 a la platja hi fou establert el camp d’Argelers, on foren internats refugiats de la Guerra Civil Espanyola.