Monjo de Montserrat (1951) i sacerdot (1959), es llicencià en teologia i litúrgia. Secretari de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané, que acompanyà en el seu exili a Viboldone (1965-68), s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà. El 1985 abandonà la vida monàstica. Col·laborà en diverses iniciatives de la Resistència i publicà, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974: Chiesa fascista e Stato Cattolico in Spagna, Il Carcere Vaticano (sobre la presó concordatòria de Zamora) i Rivoluzione o morte (entorn del procés de Burgos). El 1975 fundà el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionalitats, del qual fou secretari general i actualment president emèrit, i és un dels promotors del moviment popular Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes i de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.Fou president de l’Agència europea per a les llengües menys difoses, vinculat a la CEE. EL 2005 impulsà la Plataforma pel dret de decidir, de la qual és president. L'any 2016 rebé la Creu de Sant Jordi.