Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793. En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía. El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat. Durant les invasions britàniques (1806-07) prestà serveis en els hospitals de sang. Defensà al Cabildo Abierto (1810) la independència de Buenos Aires.
Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova facultat mèdica i quirúrgica (1813). També participà en la fundació de la Sociedad Patriótica Literaria (1812). En morir fou donat el seu nom a un dels hospitals més importants de Buenos Aires.