i Miquel Arimany i Coma | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Arimany i Coma

Miquel Arimany i Coma
© Fototeca.cat
arts gràfiques gràf, literatura lit i poètica poètica
Poeta, escriptor i editor.
Barcelona, 10 de setembre de 1920 — Barcelona, 30 de juny de 1996

Conreà la novel·la: Eduard (1955) i Una taca de sol (1968); la poesia: D’aire i de foc (1959), Cançons per a no cantar (1978), Petit poema de Catalunya (1978), Paisatges de Catalunya (1979) i De foc i d’aire (1980), que aplegà a Poesia 1938-83 (1985), a més de l’inèdit Poema de Crist ; l’assaig: Maragall 1860, 1911, 1961 (1964), Per un nou concepte de la Renaixença (1965), I els catalans també (1965, premi J.Yxart), L’avantguardisme en la poesia catalana actual (1972), Aspectes de nova observació en l’obra poètica de Jacint Verdaguer (1986). Publicà la biografia Símbol vivent, biografia de Rafael Tasis (1967), l’obra de teatre El comte Arnau (1968), La cabra i altres narracions (1984) i Memòries de mi i de molts altres (1993). A Versions de poesia (1986) aplegà poemes d’O.Wilde, P.Valéry, T.S.Eliot, i altres traduïts per ell. Autor del Diccionari Català General (1965-68) i destacat autor i editor d’obres per a l’aprenentatge del català ( Editorial Arimany ).

Llegir més...