Fou deixeble dels sofistes i de Sòcrates, i a la mort d’aquest fundà l’escola cirenaica. Considerà que el coneixement es limita a l’àmbit del sensible i que té valor purament individual. Com els cínics, donà importància fonamental a les qüestions morals, però afirmà que el bé suprem de l’home és el plaer, entès com a individual i present. La possibilitat de viure plenament l’instant present representava la realització de la llibertat humana, és a dir, el domini absolut de si mateix, sense deplorar el passat, ja inexistent, ni desitjar el futur problemàtic. El plaer defensat per Aristip derivava, doncs, igual com la virtut propugnada pels cínics, de la saviesa i la prudència.