Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall (Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - Barcelona, 1976), el 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà a Barcelona. En la seva obra predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos. Són notables les seves escultures per a espais públics, entre les quals cal esmentar el Monument al gos d’atura (Castellar de n’Hug, 1986); el Monument a la Constitució (Andorra la Vella, 1993); la Porta de Sarrià (1992), adoptada el 1995 com a logotip oficial d’aquest districte de Barcelona; Olympic flag, del Museu Olímpic de Lausana, Suïssa (1999); La nostra gent (Terrassa, 2002); Un amic és per a sempre (parc Kyonggi, República de Corea, 2003); Porta dels Països Catalans (Salses, 2003); Porta de migdia (Pollença, 2007), i Porta de la tramuntana (Cassà de la Selva, 2012), entre d’altres. Al llarg de la seva trajectòria ha fet nombroses exposicions a Catalunya i a l’estranger. Ha rebut nombroses distincions: premi de la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona (1963), premi Santiago Marco (1964), medalla de bronze de la IV Biennal de l’Esport en les Belles Arts (1973), medalla d’or del premi d’escultura de la Diputació de Girona (1975), premi especial de la VII Biennal de l’Esport en les Belles Arts (1979), el títol de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres de la República Francesa (2007) i la Creu de Sant Jordi (2016).
La Porta de Sarrià, escultura d’Emili Armengol de l’any 1993, situada a la Via Augusta, al costat del passeig de la Bonanova
© Fototeca.cat
Escultor.