Guardià dels convents franciscans d’Alaior, Ciutadella i Alcúdia i definidor de l’orde, escriví l' Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli (1643), afegit, dos anys després, a l’edició de l' Ars generalis ultima de Francesc Marçal. L’autor hi reivindicà l’ortodòxia de Llull. Escriví, també, De rebus Majoricarum , obra perduda, i l' Epítome del reino baleárico , inclòs per Damián Cornejo a la Crónica seráfica (1686).