Durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència, i al mateix temps s’interessà per la pintura. El 1948 anà a París, on s’associà amb pintors com Pierre Dmitrienko i Serge Rezvani, i amb escriptors com Raymond Queneau, amb el qual col·laborà en algunes obres conjuntes. Els anys cinquanta anà a Tahití, on practicà una pintura d’un figurativisme esquemàtic i totèmic, que desembocà en una abstracció lírica amb freqüents incursions en el geometrisme. A partir del 1962, adoptà una pintura abstracta fortament expressiva i al·lusiva als fetitxes del món concret. Entre d’altres, creà la sèrie Bombardements, en què utilitzà pintura d’esprai. Del 1968 al 1975 regentà a París el taller Atelier A, dedicat al disseny d’objectes domèstics. També feu cartons per a tapissos i practicà l’escultura.