Tutor d’Ermengol i Àlvar d’Urgell, fou una gran figura de les revoltes nobiliàries de 1275 i 1280, però després col·laborà activament amb Pere el Gran a Tunis, Sicília i el Principat, on lluità contra la invasió francesa (1285). Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei (Alfons II) i li féu d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió. Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern. De la seva muller Làscara, princesa grega, tingué tres filles, la més gran de les quals, Sibil·la, el succeí.