Estudià teologia a Wittenberg (1685-89). Publicà Die erste Liebe (1696), que li valgué d’ésser cridat a la càtedra d’Història de l’Església a Giessen. La seva obra principal és Unpartheyischen Kirchen-und Ketzerhistorie (Frankfurt 1699), estudi sobre els elements veritablement cristians existents a les sectes, als místics i als teòlegs. Traduí obres de Miguel de Molinos i de Jeanne-Marie Guyon du Chesnoy.