Arnolfo di Cambio

(Colle di Val d'Elsa, Toscana, aprox. 1240 — Florència, aprox. 1302)

Arquitecte i escultor italià, deixeble de Nicola Pisano; amb ell i amb Giovanni Pisano col·laborà a la trona de la catedral de Siena (1265-68).

Fou l’introductor del classicisme realista de Nicola Pisano a Roma (1277); el seu retrat de Carles d’Anjou (Palazzo dei Conservatori) és un dels primers retrats esculpits de l’art modern. Realitzà a Orvieto la tomba del cardenal Guglielmo de Braye (1282). Construí a Roma els baldaquins de Sant Pau Extramurs (1285) i de Santa Cecília al Trastevere (1293). El 1296 la república de Florència li encarregà el projecte de la futura catedral. Del seu projecte, medievalista amb elements ja renaixentistes, resta avui la planta, sensiblement ampliada. Per a la catedral realitzà també escultures, algunes de les quals es conserven al Museo dell’Opera del Duomo.