i Pere Nicolau Arnu | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Nicolau Arnu

literatura lit i història eclesiàstica hist ecl
Religiós dominicà i escriptor.
Mérancourt, prop de Verdun, Lorena, 1629 — Pàdua, 1692

Residí des d’infant a Perpinyà, on es doctorà en filosofia i teologia (1658). Fou professor a Tarragona durant un any (1658); retornà després a Perpinyà, on fou rector de la universitat (1663) i prior del convent de dominicans. Durant els primers anys de domini francès s’enfrontà amb els religiosos francesos introduïts als convents rossellonesos, actitud que provocà una ordre reial que obligava els religiosos catalans a residir a d’altres convents del regne de França per tal d’acostumar-los a la llengua i els costums d’aquest país. S'enfrontà també amb els jesuïtes, contra els quals publicà un pamflet el 1663. Passà a Roma com a docent del col·legi de Sant Tomàs i finalment a Pàdua com a professor de metafísica. Les seves obres més importants són la Summa philosophia rationalis, naturalis moralis et primae (Besiers 1669) i Doctor Angelicus divus Thomas divinae voluntatis et suiipsius interpres (Pàdua 1692).

Col·laboració: 
JBa
Llegir més...