i Joan Arolas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Arolas

Joan Arolas segons un gravat de Tomàs Blasco, i portada del llibre 'Poesías Caballerescas y Orientales', de Joan Arolas (València 1860)
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta romàntic.
Barcelona, 1805 — València, 1849

De família de comerciants barcelonins, es traslladà a València (1814), on estudià a les Escoles Pies, en el qual orde ingressà el 1819. Als darrers anys de la seva vida es tornà boig i fou reclòs. Fundador amb Pasqual Pérez, el 1833, del Diario Mercantil de Valencia , de tendència liberal; també publicà poemes a La Psiquis (1840), a El Fénix (1844-46) i al diari barceloní El Constitucional (1839-43). Influït per Chateaubriand —de qui traduí al castellà un volum de Poesías (1846)—, Lamartine i Victor Hugo, conreà temes típicament romàntics. Inferior al duc de Rivas i a Zorrilla com a poeta narratiu en les “cavalleresques”, les seves “orientals” ( La hermosa Halewa , etc) gaudiren de més prestigi. Tanmateix, on aconseguí una major altura poètica fou en la lírica subjectiva i amorosa. Autor d’un miracle en català de Vicent Ferrer (1835), la seva obra poètica castellana fou recollida a La sílfide del acueducto (1837), llegenda polimètrica; Poesías caballerescas y orientales (1840); Poesías (1842), i tres volums més de Poesías (1843), els dos primers dels quals contenen les seves produccions més antigues d’adscripció preromàntica i el tercer — Libro de amores— alguns dels seus millors poemes ( A Laura, La última mariposa, La flor del sepulcro, A una bella, El encanto ). El 1860 hom li edità, encara, tres reculls de poesies inèdites o disperses.

Col·laboració: 
JAl
Llegir més...