i Raymond Aron | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Raymond Aron

filosofia filos, sociologia sociol i literatura lit
Escriptor, filòsof i sociòleg francès.
París, 1905 — París, 17 d’octubre de 1983

Estudià a l’École Normale Supérieure. N'amplià estudis com a lector (1930-33) a les universitats alemanyes de Colònia i de Berlín. Inicià la seva producció escrita amb Sociologie allemande contemporaine (1935), a la qual seguí la seva tesi doctoral Introduction à la philosophie de l’histoire (1938). Durant la Segona Guerra Mundial edità a Londres la revista “La France Libre” (1940-44). De retorn a França reprengué l’ensenyament (Universitat de la Sorbona, 1955-68; Collège de France, 1970-83), i treballà de periodista: “Combat” (1946), “Le Figaro” (1947-77) i “L’Express” (1977-83). Entre els seus principals treballs, on es fa palès el seu liberalisme, destaquen: L’Opium des Intellectuels (1955) —on ataca els intel·lectuals d’esquerra pel seu conformisme envers el comunisme—, Dix-Huit leçons sur la société industrielle (1963) —on analitza les societats industrials i compara les societats americana i europea amb la soviètica—, Démocratie et totalitarisme (1965), Étapes de la pensée sociologique (1967). El 1983 publicà les seves Mémoires.

Col·laboració: 
RTF / R
Llegir més...