i Fernando Arrabal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Fernando Arrabal

©
literatura lit
Escriptor.
Melilla, 11 d’agost de 1932

El 1954 es traslladà a París i, desarrelat del seu país, adoptà, sobretot, la llengua francesa. Poeta i novel·lista ( Baal Babylone , 1959; L’enterrement de la sardine , 1963, etc), és conegut sobretot com a dramaturg: Pique-Nique en campagne (1952), Orchestration théâtrale (1959), Fando et Lis (1964), L’Architecte et l’empereur d’Assyrie (1967), etc. Incialment adscrit al teatre de l’absurd en la modalitat que ell anomena “pànica”, passà, després, a l’anomenat Théâtre Bouffe a mig camí entre el vodevil i el teatre de l’absurd: Volemoi un petit milliard (1977), Le pastaga des loufs ou ouverture orang-outan (1978), Punk et Punk et Colégram (1978), L’extravagante réussite de Jesus-Christ, Karl Marx et William Shakespeare (1989). Ha conreat també la novel·la: La torre herida por el rayo (1983), La vierge rouge (1987), El Mondo (1994), Levitación (2000), entre d’altres, i ha realitzat alguns films, com ¡Viva la muerte! (1971), J'irai comme un cheval fou (1973) i L’arbre de Guernica (1975). Ha rebut el Grand Prix du Théâtre (1967), el Grand Prix Humour Noir (1968), el premi Nadal (1983), el Prix du Théâtre de l’Académie Française (1993), el Premio Nacional de Teatro (2001) i el Premio Nacional de Literatura Dramática (2003), entre d’altres.

Llegir més...