Estudià a Madrid i després (1841-46) a Milà amb Vaccai, on estrenà amb èxit l’òpera Ildegonda. Fou mestre de cant de la reina Isabel, professor (1857) i director (1868) del conservatori de Madrid. Propugnador del renaixement de la sarsuela, n'escriví ell mateix una cinquantena. Entre les que aconseguiren més popularitat cal citar Marina (1855), que ell mateix convertí en òpera (1871).