i Ars | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ars

Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat sota el ras de Conques, i a l’esquerra del barranc d’Ars.
Població: 
33 h
[2009]

La caseria, esglaonada, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’una nau de planta lleugerament irregular que es cobreix amb encavallades de fusta d’estructura triangular. El campanar, rodó, és un bell exemplar del romànic llombard, amb finestres geminades i arcuacions a la part superior. En procedeix una naveta d’orfebreria ornamentada amb caboixons, calats en relleu i esmalts, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que data segurament del segle XIII. Hom celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de novembre.

Sobre mateix del poble hi ha restes de l’antic castell d’Ars (les ruïnes són conegudes amb el nom de la Seca ), entre les quals destaca una torre rectangular migpartida. No gaire lluny del poble hi ha una torre medieval coneguda com el Colomer d’en Ruf , rectangular, avui migpartida, que fou usada antigament com a colomar. Als afores del poble, pel camí que duu a Santa Magdalena de Ribalera s’arriba a la capella de Sant Bartomeu, en ruïnes, amb absis quadrat, inscrit dins el rectangle de l’edifici.

El lloc ja és mencionat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. El 1110 Guillem Guitard de Caboet, pel seu testament, deixà a l’Església d’Urgell el castell d’Ars, juntament amb altres castells, que havia de posseir la seva filla Ermengarda en feu de la dita Església. En endavant, i és possible que també amb anterioritat, els Caboet posseïren el castell d’Ars per l’Església urgellesa. La canònica de Santa Maria d’Organyà també havia tingut béns dins el terme del castell d’Ars, com consta en diversos documents del segle XII.

El 1156 Ramon de Caboet testà deixant a la catedral d’Urgell la vall de Sant Joan amb els castells que hi havia i, a la seva germana Gebelina, en feu de la mitra, el castell d’Ars. Tanmateix, en morir aquest Ramon de Caboet sorgiren fortes disputes entre el seu germà, Arnau de Caboet, i el bisbe d’Urgell; finalment s’arribà a un conveni pel qual cedien en franc alou a Pere de Santjoan i als seus germans el castell i la vila d’Ars. Tanmateix, més que en franc alou, la cessió devia consistir en el domini útil o directe, perquè el 29 de juny de 1162 Arnau de Caboet prestà jurament feudal al bisbe per diversos castells, entre els quals, a la vall de Sant Joan, hi havia el d’Ars, el de Civís i el de Tor. Ja el 1185 els dominis que havien tingut els Caboet, en feu de la mitra, a la vall de Sant Joan passaren als vescomtes de Castellbò, també en feu de la mitra. Unit al vescomtat de Castellbò, dins el seu quarter de Castellciutat, el castell d’Ars en seguí les vicissituds i el 1537 revertí a la corona. Fou municipi independent fins l’any 1970 i avui constitueix una entitat municipal descentralitzada.

Llegir més...