La part de territori accidentat és important i hi ha 700 ha de terra inculta, de propietat particular i comunal, utilitzada com a pasturatges d’hivern per ramats transhumants; hi ha igualment alzines sureres. El regadiu es limita a 130 ha; la quasi totalitat de les terres de conreu, tanmateix, són de secà, on dominen els conreus arboris: garrofers, oliveres i vinya (l’oli de la serra d’Espadà és famós per la qualitat), i són explotades en gran part pels propietaris. Hom explota l’aigua mineromedicinal d’algunes fonts. Les activitats industrials es limiten a l’elaboració d’oli i a la producció de cabassos. La població, pràcticament estabilitzada des de mitjan s XIX fins al 1930, sofrí una forta davallada el 1940, però des d’aleshores ha tornat a estabilitzar-se. La vila (1 833 h agl [2006], arteners ; 261 m alt.), és situada a la dreta de la rambla d’Artana. Les restes del castell d’Artana , situades damunt la vila, vora el riu, conserven part d’una antiga construcció romana; el castell i la vila pertanyien als ducs de Vilafermosa. Era població de moriscs que augmentà molt els darrers cinquanta anys abans de llur expulsió (1609): de 65 famílies el 1563 passà a 325 el 1609. Dins l’antic terme d’Artana es troben els despoblats de la Mesquita, Almoixaraca i Algímia d’Artana; a mig camí d’Eslida hi ha el santuari de Santa Cristina.