Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell. Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri. Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115; el seu fill Artau III heretà el comtat. Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini.