i Antonin Artaud | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antonin Artaud

teatre teat
Teòric del teatre i actor francès.
Marsella, 4 de setembre de 1896 — Ivry-sur-Seine, 4 de març de 1948

El 1921 debutà com a actor, a París, amb Lugné-Poe, i l’any següent al cinema amb Mater Dolorosa d’Abel Gance. El 1924 s’uní al grup superrealista de Breton, amb Aragon i Vitrac, publicà un llibre de poemes — L’ombilic des limbes (1925)— i escriví el guió de La coquille et le clergyman (1926), film de Germaine Dulac; però aviat hi trencà i els atacà ferotgement. Publicà aleshores L’art et la mort (1929) i Le manifest du théâtre de la cruauté (1932), on exposava la seva utopia dramàtica, influïda pel teatre oriental. El 1935 estrenà Les Cenci, únic resultat pràctic de les seves concepcions, que fracassà. Viatjà a Mèxic (1936) a la recerca de la tribu dels tarahumares, i a Irlanda (1937), però fou reclòs com a desequilibrat mental i fins el 1946 no fou donat d’alta. Publicà texts plens de confusió, però també d’intuïcions lúcides: Héliogabale ou l’anarchiste couronné (1934), Le théâtre et son double (1938), Lettres de Rodez (1946) i, pòstumament, Lettre contre la Kabbale (1949) i Vie et mort de Satan-le-Feu (1953). Les seves premonicions sobre el teatre de la crueltat han influït notablement en experiències dramàtiques posteriors.

Col·laboració: 
XFa
Llegir més...