i Eduard Artells i Bover | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eduard Artells i Bover

gramàtica gram
Gramàtic.
Barcelona, 1903 — Barcelona, 1971

El 1931 ingressà al departament d’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya. Des del 1932 formà part de l’oficina de revisió d’originals de l’Institut d’Estudis Catalans. És autor del Vocabulari castellà-català abreujat (1958) i del Vocabulari català-castellà abreujat (1961). Després de la guerra civil professà nombrosos cursets de gramàtica catalana. La seva vocació pedagògica és evident en els tres volums titulats Lectures escollides (1962, 1965 i 1969), preparats en col·laboració amb Joan Triadú, i en la seva condició de mentor d’una bona part de les noves promocions d’instructors de català. Fou col·laborador de la revista Serra d’Or amb articles sota l’epígraf Llenguatge i gramàtica, que foren aplegats en un volum (1969). Traduí La importància d’ésser fidel (1938), d’Oscar Wilde. Fou un dels fundadors del quartet vocal Orpheus.

Col·laboració: 
JMi
Llegir més...