i oceà Àrtic | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

oceà Àrtic

Nom amb el qual també és conegut l’oceà Boreal
Món
Nom amb el qual també és conegut l’oceà Boreal
Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
Extensió: 
14.089.000 km2

És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, URSS, Alaska i Canadà. Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering. És una conca el·líptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta (dorsal de Lomonosov) que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere. És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals: la de Barentsz, la de Kara, la de Laptev, la de Sibèria Oriental, la dels Txuktxis i la de Beaufort. La plataforma continental és ampla a les costes europea i asiàtica i estreta a la costa americana. La profunditat màxima és de 5 355 m, situada a uns 740 km al nord de les illes Herald; a les proximitats del pol nord és de 4 305 m, i la mitjana de l’oceà és de 1 260 m. Banya les illes del nord del Canadà i conté les illes Herald, Nova Sibèria, Wrangel, Terra del Nord, Nova Terra i l’arxipèlag de la Terra de Francesc Josep, en territori de l’URSS, i les de Svalbard en territori norueg. La influència dels rius Mackenzie, Lena, Ienissei i Obi i la poca evaporació a les regions àrtiques crea una forta circulació de les aigües vers els oceans amb els quals connecta, principalment cap a l’Atlàntic on es formen els corrents freds de Grenlàndia i el calent de l’Atlàntic septentrional (de direcció sud-nord), i també a la costa d’Amèrica es forma el corrent fred del Labrador. És recobert en gran part per banquises que arriben a un gruix de 3 m a l’hivern i de 2 m a l’estiu als llocs on no influeixen els corrents. Els icebergs formats en les geleres de Grenlàndia són de grans dimensions i són transportats vers el sud pels corrents freds ja esmentats. La salinitat és la més baixa de tots els oceans (33%). És un oceà molt explorat a causa de la importància estratègica, puix que comunica les costes de les dues grans potències actuals.

En els contactes entre les aigües fredes polars i les darreres manifestacions dels corrents càlids de l’Atlàntic procedents del corrent del Golf l’abundància de fitoplàncton ric en diatomees és molt gran i serveix d’aliment a un zooplàncton també molt ric, format bàsicament de petits crustacis, a expenses del qual viuen altres animals, com diverses espècies de balenes i molts peixos, entre els quals destaquen els gadiformes i l’areng (Clupea harengus). Entre els mamífers destaquen la beluga (Delphinapterus leucas), el narval (Monodon monoceros) i el marsuí (Phocaena phocaena).

Col·laboració: 
PMR / GEG / JMC
Llegir més...