Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades. Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions; el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional.
Vista exterior de l'absis de Santa Maria d'Arties
© Patrimonifunerari.cat
Al nucli antic es destaca, a més de la torre d'Entransaigües, única resta de l’antiga fortalesa, l’església parroquial de Santa Maria d’Arties. Es tracta d’una construcció romànica, bastida als segles XII-XIII, de planta basilical de tres naus acabades amb tres absis semicirculars ornats amb arcuacions sostingudes per permòdols decorats. Té dues portades, la més important, oberta al mur del N, és formada per sis arquivoltes decorades amb mitges boles, arestes i escacats, amb timpà llis i sostingudes per pilars sense capitell. La segona porta és oberta a la façana de migdia. El mur de llevant és coronat per una petita espadanya amb dues obertures. Les naus són cobertes per volta de canó, semicircular la central (i dividida per arcs torals) i volta de quart de cercle les laterals. Els pilars de separació de les naus són circulars i l’absis central té els murs del presbiteri convergents i és decorat per pintures murals fetes el 1580 que representen el Judici Final, la Glòria i leInfern. En un altar lateral es conserven plafons de l’antic retaule gòtic (segle XV) amb escenes de la vida de Maria. L’actual retaule major és barroc. Hi ha dues talles de Maria, còpia l’una de l’altra, la primera sota l’advocació del Remei (segle XII) i la segona del Roser (segle XVI) i una font baptismal d’immersió de granit de més d’un metre de llargada. El campanar, als peus de l’església, a la banda de ponent, forma un eix amb l’absis central, adossat al mur, és una construcció del segle XVI, torre de planta quadrada amb tres pisos dividida en cossos on s’obren dobles finestrals d’arc apuntat i triples amb arc rodó al cos superior, amb motllures i capitells i una coberta piramidal molt esvelta.
Dos edificis civils es destaquen al vell nucli. L’un, la casa anomenada Çò de Paulet, amb notables finestrals adornats amb relleus de pedra, amb caps humans de tipus grotesc, sanefes i escuts, tot de tipus renaixentista, obra del 1549; i l’altre, la noble Casa des Portolà, llinatge originari d’Àger. D’aquest segon casal, ja a la dreta de la Garona, vora la carretera, resta una gran torre quadrada, massissa, amb coberta piramidal de llicorella, obra probable del segle XVI, i una capella petita de Sant Antoni datada del 1678. Al solar de l’antic casal, al costat de la torre, es bastí modernament una hostaleria, convertida en el Parador Nacional de Turisme Gaspar de Portolà, annex del de Viella. A la vila hi havia també el Peralèr (un dels dos castells havia pertangut als templers).
Més a ponent, a uns 700 m seguint l’antic camí ral, hi ha els banys d’Arties, que per unes troballes epigràfiques romanes fetes als encontorns d’Arties se suposa que són d’origen romà. Hi ha deus d’aigües termals sulfurades sòdiques fixes (hidrosulfuroses), amb un cabal de 248 m3/dia i una temperatura que oscil·la entre 40,3° i 29,5°C.
Al N de la població, ja a la dreta de la Garona i a l’altra banda de la carretera, hi ha l’església de Sant Joan d’Arties, edifici gòtic de la fi del segle XIII. Antiga parròquia, des de 1983 aquest edifici constitueix un dels equipaments del Museu de la Val d’Aran.
La festa major d’Arties se celebra per Sant Joan, el 24 de juny, i a la revetlla es fa la festa d’Eth Haro, que consisteix en la crema d’un tronc d’avet de 5 a 6 m de llargada al lloc dit Eth Haro. Quan el tronc cau, és arrossegat encara encès pels carrers del poble fins a la casa del batlle, on el jovent salta pel damunt de les flames fins que s’apaga. El dia 25 de juny hom celebra un aplec a l’ermita de Sant Pelegrin. Hom fa festa també per Sant Jaume, el dia 25 de juliol.
A migdia de la vila hi ha la capella de Sant Pelegrin, edifici de pedra amb campanaret d’espadanya i absis semicircular dins la tradició del romànic.
A l’altra banda de la Garona, prop de l’església de Sant Joan d’Arties i vora la carretera, hi ha les ruïnes de l’església romànica d’Era Mare de Diu deth Peiron (de la fi del segle XII). També a la dreta de la Garona, entre Garòs i Arties, una mica enlairada damunt la vall i vora el barranc de Salider, hi ha l’església romànica de Sant Jaume, amb absis semicircular i porta a migdia modificada (les restes del voltant podrien correspondre a l’antic poble de Laspan).
Arties era cap de Arties, i fou municipi independent fins el 1968, que fou annexat a Salardú.
El nom d’Arties, segons Juli Soler, procedeix del mot basc wartia (pla entre dues aigües), per la seva situació, i apareix en documents dels segles XII i XIII sota les formes Artis o Artiis (1278 i 1293), Artes, Arters (1298), Dartiers (1266) i Arties (1298, 1314, etc.). Una tradició diu que la població era inicialment emplaçada on hi ha la capella de Sant Jaume, però un esllavissament de la muntanya de Lobatèra n'hauria aterrat una part i la població s’hauria traslladat al lloc actual, on antigament hi havia només el castell d’Entransaigües. Aquesta llegenda no és vàlida, per tal com l’església parroquial fou bastida a partir del segle XII i la facultat de bastir el castell fou concedida per Pere III de Catalunya-Aragó el 14 de gener de 1379 als hospitalers. El mateix Pere facultà els veïns de la vila a cobrar impostos i els concedí que quan sortissin de la població poguessin deixar 10 homes per a la guarda del castell (el 1586 Felip II de Castella amplià aquesta llicència de guarda del castell fins a 20 homes). El 10 de novembre de 1313 els vuit cònsols de la ville de Artiis i els vuitanta-sis caps de casa que formaven la vila varen fer jurament d’homenatge i fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, quan aquest hagué recuperat el domini de la Vall d’Aran.