i Artois | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Artois

Antiga província del nord de França que correspon, en gran part, al departament del Pas-de-Calais.

La capital era Arràs. Des d’un punt de vista morfològic hom hi distingeix dues àrees: la part meridional, conjunt de petites muntanyes entre 150 i 200 m, i la part septentrional, que domina ja la continuació meridional de la planura flamenca, part de la qual pertany a l’Artois. El poblament, predominantment rural, es concentra en grans pobles. Les dues fonts econòmiques principals són l’agricultura (blat, bleda-rave i farratge) i la ramaderia d’estable. La mineria és important a la regió de Bruay-Lens, que forma part de la conca carbonífera més important de França. Hi ha indústries a Béthune (cautxú), Arràs i Lens.

El territori de la Civitas Atrebatensis, que fou incorporat al regne franc al segle V, formà part durant l’alta edat mitjana del comtat de Flandes. Felip II August de França l’adquirí l’any 1191, i Lluís VIII el constituí en apanatge a favor del seu fill menor Robert (1216-50). Per successió femenina passà el 1302 als comtes palatins de Borgonya, el 1382 als comtes de Flandes i el 1405 als ducs de Borgonya, que en seguiren els destins dels dominis per més de dos segles. L’accessió de la casa d’Àustria a la titularitat d’aquests dominis —amb un parèntesi de domini francès sota Lluís XI (1482-93)— dugué a través dels tractats de Seulis (1493) —que en separà el Bolonès— i Madrid (1526) a fer gravitar l’Artois vers el Sacre Imperi, fins a la seva incorporació total, on formà part del conglomerat dinàstic i territorial dels Països Baixos en les vicissituds històriques dels quals participà activament. La política expansionista de la monarquia francesa assolí, com a resultat de les lluites de la Guerra dels Trenta Anys i de les successives guerres francoespanyoles, la cessió de l’Artois —sense Saint-Omer i Aire— per la pau dels Pirineus (1659) i la d’aquestes darreres àrees per la de Nimega (1678).

Col·laboració: 
MGA / XBu
Llegir més...